2/12/2007 EL FRACÀS DE L'EDUCACIÓ A ESPANYA

Hola companys!
Vaig llegir aquesta noticia al diari i em va semblar molt interessant. Crec que és un tema que ens agafa a tots i pot portar una mica de debat.
Esperu les vostres intervencions.

Els miracles no existeixen
• Si Catalunya no hi inverteix prou, ¿podem parlar de fracàs escolar o parlem d'un fracàs social en l'àmbit escolar?

LEONARD BEARD
ROSA Cañadell*
De manera recurrent, en aquest país, apareix el fantasma del fracàs escolar i es posa en qüestió el sistema escolar i el seu professorat. Fa més de 25 anys, quan a les meves aules no hi havia nouvinguts, ni tampoc existia la LOGSE, i als 14 anys molts nois i noies deixaven l'escola, ja es parlava del famós fracàs escolar. Malgrat tot, crec que és molt positiu que la societat parli d'educació. Una societat que s'aprecia ella mateixa ha de fer sempre més esforços per millorar l'educació dels seus infants i els seus joves. L'educació és la millor eina que tenim per aconseguir una societat harmònica, cohesionada i pròspera. Però l'educació no és una responsabilitat només dels i de les mestres, l'educació és una tasca difícil en la qual intervenen molts factors i molts personatges: la família, el mitjans de comunicació, els governs, els pedagogs, l'organització del treball, la distribució de la riquesa, les propostes d'oci, els valors imperants, etcètera.ARA, HATORNATa sortir el tema a partir d'un estudi de la Fundació Bofill i de l'Informe PISA. Però, ¿què diu, en realitat, aquest estudi? Dues coses són les que han sortit als mitjans de comunicació: que els nostres adolescents obtenen més males notes escolars que els de la resta de l'Estat i d'Europa, i que la quantitat de joves que abandonen els estudis als 16 anys és també superior a la mitjana europea i a la d'altres comunitats autònomes. ¿És això un fracàs escolar? Si filem més prim podrem veure que tots els estudis (PISA inclòs), ens situen en els primers llocs en equitat escolar, cosa que vol dir que l'educació actual, i sobretot l'educació pública, aconsegueix pal.liar les grans diferències socials de la nostra societat. ¿No és això un èxit de la tasca escolar?A Catalunya, al llarg dels últims anys, s'han incorporat al sistema educatiu milers d'infants i joves provinents d'altres cultures, amb graus molt desiguals d'escolarització i amb problemes econòmics i socials importants. Els centres públics estan escolaritzant el 85% d'aquest alumnat, així com la majoria de fills i filles de les classes socials més desafavorides, (només s'ha de recordar que els centres concertats seleccionen socialment i econòmicament el seu alumnat i a més gaudeixen d'un doble finançament: el públic i el privat). Davant de tot això, ¿no és un èxit el grau d'integració i convivència que hi ha a la gran majoria de centres públics? Encara més, davant d'un mercat de treball que només demana mà d'obra barata i ofereix llocs de treball precaris als seus llicenciats, ¿per què ens estranya que els joves abandonin els estudis? Finalment, si tenim en compte que, com diuen també els estudis, Catalunya és un dels llocs, de l'Estat i de la Unió Europea, on s'inverteix menys en educació, ¿podem parlar de fracàs escolar o estem parlant d'un fracàs social en l'àmbit escolar?Això no vol dir que no s'hagi de fer tot el que sigui possible per mirar de millorar els resultats escolars. Hem de millorar el nostre sistema educatiu, evidentment. Però això s'ha de fer en la direcció adequada i amb els recursos necessaris, ja que els miracles no existeixen i els docents no som ni superhomes ni superdones.Els nois i noies es passen 30 hores a dins les aules i, per tant, hem de començar per canviar el que passa dins d'aquestes aules. I això és, justament, el que ningú proposa. Intel.lectuals, polítics i tècnics, generalment sense experiència docent amb infants o adolescents, elaboren propostes, reformes i lleis que responen més a interessos partidistes, ideològics i econòmics, que no pas a les necessitats reals de l'educació.Per poder millorar les condicions materials a les aules, fa falta una inversió en educació molt per sobre de la que hi ha actualment: instal.lacions, aules, material i, sobretot, prou professorat per poder donar les classes amb condicions i per poder atendre l'alumnat que té dificultats ja que el nombre d'alumnes per aula que tenim actualment és una autèntica aberració. Per millorar pedagògicament el treball a l'aula, fa falta una nova i millor formació inicial i permanent del professorat, recursos pedagògics i noves metodologies. Fa falta una racionalització dels currículums, menys propostes erràtiques per part de l'Administració (sisena hora, plans múltiples, canvis de lleis constants, etc.), uns materials didàctics adequats, i temps suficient per poder treballar en equip i reforçar la tutoria. Perquè les condicions humanes milloressin, faria falta que els nostres infants i joves haguessin après un mínim de normes i de respecte pels adults, estiguessin motivats per a l'estudi i tinguessin menys problemes afectius. Per aquesta raó és imprescindible establir uns horaris laborals que permetin als pares i mares tenir cura dels seus fills i filles, així com un mercat laboral que incentivi la bona formació. Finalment, ens calen més centres públics de 0-3 anys i de persones adultes.MALAURADAMENT,les propostes de la nova llei d'educació de Catalunya no van en aquesta direcció, ans el contrari. De fet, no tan sols no és una llei que parteix d'una anàlisi pedagògica, sinó que ni tan sols és original. Termes com "autonomia de centres", "direccions professionalitzades", "gestió privada dels centres públics", "avaluació", "municipalització"... són totes elles fórmules que emanen de les directrius del Banc Mundial, la Unió Europea i l'OMC, i van en el sentit d'introduir l'educació dins de les lleis del mercat, mercantilitzant-la, per tal d'afavorir les empreses privades. A més a més, la seva aplicació en alguns països (Gran Bretanya, Bèlgica, Estats Units), no solament no ha millorat el sistema educatiu, sinó que ha creat una desigualtat més gran en l'educació.¿De veritat volem millorar l'educació per a tots els nostres nois i noies, o es tracta d'una cortina de fum per acabar privatitzant l'educació, tal com s'està fent amb la resta de serveis públics?* Psicòloga, Professora de Secundària i portaveu d'USTEC STEs.