La vuelta a las notas clásicas

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20071219/53419511391.html

VOLVER a aplicar el antiguo sistema de evaluación escolar en la enseñanza primaria y secundaria, con las clásicas notas de cero a diez y del insuficiente al excelente, parece una medida positiva encaminada a incentivar el esfuerzo de los alumnos y a facilitar una valoración más ajustada del progreso en los estudios por ellos mismos, sus padres y sus educadores, de forma que pueda reforzarse con más eficacia la formación impartida. La citada medida, que está prevista en el desarrollo de la ley orgánica de Educación (LOE), que intenta enmendar los errores de la ley orgánica general del Sistema Educativo (Logse), se aplicará en Catalunya a partir del próximo trimestre, según ha anunciado el conseller de Educació, Ernest Maragall.

Noes tan positivo, en cambio, que la decisión de modificar el sistema de evaluación se aplique a mediados de curso, de forma un tanto precipitada, ya que ello creará este año desconcierto y confusión. Con ser buena, no parece que sea una medida tan fundamental para mejorar la educación de los estudiantes catalanes como para adoptarla a toda prisa. Más bien todo indica que la improvisación en su aplicación responde a la necesidad de la Generalitat de dar una imagen ante la opinión pública de que se reacciona con rapidez para mejorar la calidad de la educación.

Después de los últimos informes sobre el bajo nivel de calidad de la enseñanza en Catalunya, que se encuentra a la cola de Europa, e incluso de España, el conseller Maragall debería trabajar a fondo para sacar adelante la ley de Educación de Catalunya (LEC), que se anunció hace ya tres años, buscando la máxima implicación de todos los sectores afectados e incorporando las reformas que se estimen más adecuadas para poder enderezar el actual rumbo educativo del país.

En los últimos cuatro años la Generalitat ha incrementado el presupuesto de educación un 77% y ha contratado siete mil nuevos profesores. Se está en el buen camino. Pero todavía queda mucho por hacer para alcanzar los estándares educativos establecidos por la Unión Europea.

Lograr el consenso con respecto a la nueva ley educativa sería muy importante, ya que las soluciones no son fáciles y requieren el esfuerzo de todos. Es la sociedad catalana en su conjunto la que debería comprometerse en la mejora de la educación. Pero lo fundamental es que, esta vez, se acierte en el contenido de las reformas. En este sentido la propia ley debería prever medidas de autoevaluación para poder corregir a tiempo los errores que se detectasen. No se trata tanto de inventar nada nuevo sino, más bien, de copiar lo que otros países han hecho recientemente para mejorar su sistema educativo, como pueden ser los casos de Finlandia, Alemania o Austria.

Afrontar la necesaria mejora de la educación en Catalunya exige, por encima de todo, seriedad y rigor, en lugar de medidas que parecen de cara a la galería, como cambiar el sistema de notas a medio curso.

------------------------------------------------------------------

Hola companys!

Mirant la vanguardia he trobat aquesta noticia força interessant. Què opineu al respecte?

Jo crec que amb la implantació de l'antiga avaluació és motiva més als alumnes a que s'esforcin per intentar treure millors notes, ja que de l'altra forma no tens una visió específica de la teva evaluació. També crec que amb aquesta manera els pares poden controlar millor la evolució dels seus fills i tenir-los així més controlats.

Jclic

Hola companys!
Aquests dies a classe hem estudiat els Jclic. Aqui us poso un exemple que he fet juntament amb Cristian Catena, altre company de classe.

http://es.geocities.com/soyalex10/

2/12/2007 EL FRACÀS DE L'EDUCACIÓ A ESPANYA

Hola companys!
Vaig llegir aquesta noticia al diari i em va semblar molt interessant. Crec que és un tema que ens agafa a tots i pot portar una mica de debat.
Esperu les vostres intervencions.

Els miracles no existeixen
• Si Catalunya no hi inverteix prou, ¿podem parlar de fracàs escolar o parlem d'un fracàs social en l'àmbit escolar?

LEONARD BEARD
ROSA Cañadell*
De manera recurrent, en aquest país, apareix el fantasma del fracàs escolar i es posa en qüestió el sistema escolar i el seu professorat. Fa més de 25 anys, quan a les meves aules no hi havia nouvinguts, ni tampoc existia la LOGSE, i als 14 anys molts nois i noies deixaven l'escola, ja es parlava del famós fracàs escolar. Malgrat tot, crec que és molt positiu que la societat parli d'educació. Una societat que s'aprecia ella mateixa ha de fer sempre més esforços per millorar l'educació dels seus infants i els seus joves. L'educació és la millor eina que tenim per aconseguir una societat harmònica, cohesionada i pròspera. Però l'educació no és una responsabilitat només dels i de les mestres, l'educació és una tasca difícil en la qual intervenen molts factors i molts personatges: la família, el mitjans de comunicació, els governs, els pedagogs, l'organització del treball, la distribució de la riquesa, les propostes d'oci, els valors imperants, etcètera.ARA, HATORNATa sortir el tema a partir d'un estudi de la Fundació Bofill i de l'Informe PISA. Però, ¿què diu, en realitat, aquest estudi? Dues coses són les que han sortit als mitjans de comunicació: que els nostres adolescents obtenen més males notes escolars que els de la resta de l'Estat i d'Europa, i que la quantitat de joves que abandonen els estudis als 16 anys és també superior a la mitjana europea i a la d'altres comunitats autònomes. ¿És això un fracàs escolar? Si filem més prim podrem veure que tots els estudis (PISA inclòs), ens situen en els primers llocs en equitat escolar, cosa que vol dir que l'educació actual, i sobretot l'educació pública, aconsegueix pal.liar les grans diferències socials de la nostra societat. ¿No és això un èxit de la tasca escolar?A Catalunya, al llarg dels últims anys, s'han incorporat al sistema educatiu milers d'infants i joves provinents d'altres cultures, amb graus molt desiguals d'escolarització i amb problemes econòmics i socials importants. Els centres públics estan escolaritzant el 85% d'aquest alumnat, així com la majoria de fills i filles de les classes socials més desafavorides, (només s'ha de recordar que els centres concertats seleccionen socialment i econòmicament el seu alumnat i a més gaudeixen d'un doble finançament: el públic i el privat). Davant de tot això, ¿no és un èxit el grau d'integració i convivència que hi ha a la gran majoria de centres públics? Encara més, davant d'un mercat de treball que només demana mà d'obra barata i ofereix llocs de treball precaris als seus llicenciats, ¿per què ens estranya que els joves abandonin els estudis? Finalment, si tenim en compte que, com diuen també els estudis, Catalunya és un dels llocs, de l'Estat i de la Unió Europea, on s'inverteix menys en educació, ¿podem parlar de fracàs escolar o estem parlant d'un fracàs social en l'àmbit escolar?Això no vol dir que no s'hagi de fer tot el que sigui possible per mirar de millorar els resultats escolars. Hem de millorar el nostre sistema educatiu, evidentment. Però això s'ha de fer en la direcció adequada i amb els recursos necessaris, ja que els miracles no existeixen i els docents no som ni superhomes ni superdones.Els nois i noies es passen 30 hores a dins les aules i, per tant, hem de començar per canviar el que passa dins d'aquestes aules. I això és, justament, el que ningú proposa. Intel.lectuals, polítics i tècnics, generalment sense experiència docent amb infants o adolescents, elaboren propostes, reformes i lleis que responen més a interessos partidistes, ideològics i econòmics, que no pas a les necessitats reals de l'educació.Per poder millorar les condicions materials a les aules, fa falta una inversió en educació molt per sobre de la que hi ha actualment: instal.lacions, aules, material i, sobretot, prou professorat per poder donar les classes amb condicions i per poder atendre l'alumnat que té dificultats ja que el nombre d'alumnes per aula que tenim actualment és una autèntica aberració. Per millorar pedagògicament el treball a l'aula, fa falta una nova i millor formació inicial i permanent del professorat, recursos pedagògics i noves metodologies. Fa falta una racionalització dels currículums, menys propostes erràtiques per part de l'Administració (sisena hora, plans múltiples, canvis de lleis constants, etc.), uns materials didàctics adequats, i temps suficient per poder treballar en equip i reforçar la tutoria. Perquè les condicions humanes milloressin, faria falta que els nostres infants i joves haguessin après un mínim de normes i de respecte pels adults, estiguessin motivats per a l'estudi i tinguessin menys problemes afectius. Per aquesta raó és imprescindible establir uns horaris laborals que permetin als pares i mares tenir cura dels seus fills i filles, així com un mercat laboral que incentivi la bona formació. Finalment, ens calen més centres públics de 0-3 anys i de persones adultes.MALAURADAMENT,les propostes de la nova llei d'educació de Catalunya no van en aquesta direcció, ans el contrari. De fet, no tan sols no és una llei que parteix d'una anàlisi pedagògica, sinó que ni tan sols és original. Termes com "autonomia de centres", "direccions professionalitzades", "gestió privada dels centres públics", "avaluació", "municipalització"... són totes elles fórmules que emanen de les directrius del Banc Mundial, la Unió Europea i l'OMC, i van en el sentit d'introduir l'educació dins de les lleis del mercat, mercantilitzant-la, per tal d'afavorir les empreses privades. A més a més, la seva aplicació en alguns països (Gran Bretanya, Bèlgica, Estats Units), no solament no ha millorat el sistema educatiu, sinó que ha creat una desigualtat més gran en l'educació.¿De veritat volem millorar l'educació per a tots els nostres nois i noies, o es tracta d'una cortina de fum per acabar privatitzant l'educació, tal com s'està fent amb la resta de serveis públics?* Psicòloga, Professora de Secundària i portaveu d'USTEC STEs.

hola companys!
L'altre dia vam grabar un vídeo sobre com es dina a blanquerna i el vam editar posan-t'hi efectes, transicions, etc.
El vam penjar al youtube. Aqui us deixo l'enllaç del blog de la meva companya Anna
per a que el podeu veure.

http://anna-arrieta.blogspot.com/

Notícies d'actualitat

Diario El País - España.

El 42,3% de los chicos de 15 años ha repetido, una tendencia que crece sin cesar desde 1987
J. A. AUNIÓN - Madrid - 02/11/2007

¿Claves?: la falta de inversión, la escolarización hasta los 16 años y la presión social. El número de repetidores en los institutos españoles se dispara. El porcentaje ha roto la tendencia y amenta ininterrumpidamente desde hace siete años hasta llegar al 42,3% de los alumnos de 15 años en el curso 2005-2006, según los últimos datos, recien publicados, del Ministerio de Educación. Hay que remontarse 19 años atrás, a 1987, para encontrar un porcentaje de repetidores más alto, un 44,3%.

La situación se agrava en el caso de los chicos: casi la mitad de los varones ha repetido alguna vez, y sólo el 36% de ellas. Atender cada año por segunda vez a los repetidores cuesta unos 1.000 millones de euros, asegura el secretario general de Educación, Alejandro Tiana.

Estas cifras son una señal de alarma sobre el preocupante porcentaje de repetidores (éste es uno de los indicadores de falta de calidad dentro de un sistema que no sale muy bien parado en las comparaciones internacionales) y sobre su persistente tendencia al alza. Los expertos señalan varias razones: el aumento de la edad de escolarización obligatoria a los 16 años (completado en 1999) o la llegada masiva, poco después, de alumnos inmigrantes, muchos con problemas de idioma o un nivel educativo más bajo. También existe una presión social sobre los profesores después de los mediocres resultados de los alumnos en los informes internacionales de PISA, el primero, publicado en 2001, y según coinciden los expertos, la falta de inversión.

2 de noviembre de 2007


Companys, esperu la vostra opinió.

El Gimp i la imatge digital

El gimp és un programa que serveix pel retoc i manipulació d'imatges. Podem manipular imatges retocant-ne l'aspecte i transformar-les amb connectors, a més de poder crear interessants combinacions mitjançant l'ús de capes. Aquest programa suporta nombrosos formats de fitxer (GIF, JPG, BMP, etc).

A continuació us mostro un mínim exemple del que podem fer amb les imatges.

OBRIM HORITZONS

Hola companys/es:
Aquest és el meu primer blogspot i a partir d'ara escriuré sobre tots els temes que em despertin curiositat, siguin rellevants i d'actualitat. Com no podria ser d'una altra forma, aquest tipus de comunicació crec que és enriquidora i molt interessant, perquè les nostres visions sobre els diferents temes es veuen ampliades, comentades, corregides, etc.

Espero la vostra col·laboració i aprendre molt en aquesta aventura.